Notícia sobre l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama / P.C
Català i Roca, Pere


En: 061532 Els Castells catalans : volum IV. Barcelona : Rafael Dalmau, 1993. p. 527-532

Els Cavallers de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama, d'actualitat



En: Veu del Baix Ebre. Tortosa, Núm. 1576-1577 (29 gen.; 5 feb. 1988), p. 11, 3

La Orden de San Jorge de Alfama : Aproximación a su historia / Regina Sáinz de la Maza Lasoli ; con un informe arqueológico por Eulàlia Sintas Martínez
Sáinz de la Maza Lasoli, Regina


Barcelona : CSIC, 1990
XXIV, 493 p. : il. ; 24 cm (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 23) 
Bibliografia i fonts. Index de noms. Inclou: Informe de la excavación arqueológica en Sant Jordi d'Alfama, de Eulalia Sintas Martínez. Inclou apèndix documental. A la coberta: Institución Milá y Fontanals.
ISBN 84-00070631

Sant Jordi d'Alfama : l'orde militar català / E. Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


Barcelona : Rafael Dalmau, DL 1971
57 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 152) 

L'ordre militar de cavalleria de Sant Jordi d'Alfama ha estat l'únic ordre d'aquesta mena que podem considerar català pels seus quatre costats. No n'ha existit cap altre fundat a Catalunya, al servei de Catalunya, radicat a Catalunya i nodrit per frares catalans.

The military orders in Catalonia / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 53-82
Notes i referències.

The Jerosolimitan Orders of the Hospital, the Holy Sepulchre and the Temple reached Catalonia at a very early date, among other reasons because of its relationship with Provence through the marriage of Ramon Berenguer III and Dolça de Provença, as well as through the propaganda spread by the Catalan pilgrims who had visited the Holy Land. The counts and the nobility were the main instigators of donations of land, rights and goods to the orders, which encouraged them to move to the Principality. By the second half of the 12th century, they had already set up their respective networks of convents here, with particular influence in Catalunya Nova.1 Even though they depended institutionally on the central convents in the East (Jerusalem, Saint John of Acre, Cyprus and Rhodes, the latter the headquarters of the Order of the Hospital), the Catalan houses disassociated themselves with their original Provencal provinces and formed their own districts, which encompassed Aragon, as well as Mallorca and Valencia after they were conquered. The provincial Catalan masters, almost all of them from the middle class and petty nobility, represented the central convents. They managed the districts under the advice of the chapterhouses or annual meetings of the knight commanders or heads of the different houses, who also governed and administered the commandries. Part of the revenue was remitted to the central convents each year. Apart from money, the Catalan provinces also sent foodstuffs, horses, weapons and especially staff to the East. Some Catalan brothers would reach the top echelon of the orders, including Brother Arnau de Torroja, Grand Master of the Knights Templar from 1181 to 1184; and Antoni de Fluvià and Pere Ramon Sacosta, Grand Masters of the Order of the Hospital in 1421-1437 and 1461-1467, respectively. The military orders participated in the territorial expansion campaigns in the 12th and 13th centuries and in the military actions of the Catalan monarchy in the 14th and 15th centuries. The Knights Hospitallers and the Order of Saint James founded convents in Catalonia which noble women entered. Only one military order was founded on Catalan soil, the Order of Saint George of Alfama created in 1201 by Peter the Catholic. Despite the protection of the monarchy, it was subsequently incorporated into the Valencia-based Military Order of Montesa in 1400.

Les ordes militars a Catalunya / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 201-225
Notes i referències.

Els ordes jerosolimitans de l'Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presència molt primerenca a Catalunya, entre d'altres causes, per la relació amb els territoris provençals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i també per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i béns que motivaren la seva implantació al Principat, on a la segona meitat del segle XII ja havien constituït les seves respectives xarxes de convents, amb una incidència especial a la Catalunya Nova. Si bé institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d'Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les províncies originàries provençals i formaren circumscripcions pròpies que integraren Aragó i, després de les seves conquestes, Mallorca i València. Els mestres provincials catalans, gairebé tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capítols o reunions anuals dels comanadors o responsables de les diverses cases, els quals, així mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les províncies catalanes aportaven també a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la màxima dignitat de l'orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvià (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l'Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d'expansió territorial dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L'Hospital i Sant Jaume fundaren al territori català convents femenins on ingressaren dames nobles. Només un orde militar es fundà al territori català, el de Sant Jordi d'Alfama, creat el 1201 per Pere el Catòlic i que, tot i la protecció de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l'orde valencià de Montesa.

Els Altres Ordes Religioso-Militars als Països Catalans / Mª Mercè Costa i Paretas
Costa i Paretas, Maria Mercè


En: 081071 Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans. Tarragona : Diputació de Tarragona, 1994. p. 511-521

Bibliografia.

Les Entitats eclesiàstiques d'Ausona al segle XIII a través de les donacions testamentàries / Immaculada Ollich i Castanyer ; [dirigit per Manuel Riu]
Ollich i Castanyer, Immaculada


1975
1 f., 228 p. ; 27 cm
Inclou apèndixs documentals, de quadres i de mapes.

Notes històriques de l'Ametlla de Mar / Xavier Figueres i Frasnedo ; [Pròleg: Salvador-J. Rovira i Gómez]
Figueres i Frasnedo, Xavier


Ametlla de Mar : Ajuntament, DL 1991
227 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental amb rectorologi, llistat d'alcaldes, mestres, etc ... i cronologia.
ISBN 84-606-0153-6